Hem fet abans de començar uns exercicis de relaxació i respiració, per així al primer grup que li tocava ho fes amb més soltura i sense tanta tensió.
Jo vaig escollir un poema de Miquel Martí i Pol, però fins d'aqui unes quantes sessions no tinc la recitació en veu alta.
DESPRÉS
No serà
falaguer, l'estiu, i la tardor
-saps prou com
l'estimàvem-
serà potser en
excés melangiosa.
Quan s'escurcin
els dies te'm faràs més
present,
perquè el
silenci fa més densos
els records, i
més íntim el temps
que ens és
donat per viure'ls.
A ulls clucs et
veuré: tot serà tu
per la cambra,
pels llibres, en la fosca.
Després
passaran anys i esdevindràs
translúcida
i a través teu
estimaré el futur
potser sense
pensar-te ni sentir-te.
Arribaràs a ser
una part tan íntima
de mi mateix,
que al capdavall la mort
se t'endurà de
nou quan se m'endugui.
Miquel
Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada